Yael Langella, la nostra Rut

Ara tinc damunt la taula els dossiers que ella portava. Cal pensar com donar continuitat, per exemple, al seu treball per promoure els autors catalans a la fira del llibre de Moscou, on ella no només parlava en rus sinó que havia begut llargament de la literatura russa i sabia entendre cada gest dels editors amb qui s'entrevistava. Caldrà trobar qui pugui entomar la producció de l'exposició sobre la recepció a Catalunya de la literatura i el pensament alemanys que hem de fer a Frankfurt i a Berlín (però difícilment trobarem ningú que ho pugui fer i, alhora, hagi estat un dels protagonistes d'aquesta recepció). Rellegeixo el seu informe sobre el primer congrés hispano-israelià d'escriptors, traductors i editors, que ella coordinarà des de l'Institut Ramon Llull, amb una visió clara dels passos a seguir per augmentar i millorar les traduccions de literatura catalana a l'hebreu: proposa un segon congrés, presència en revistes literàries, un programa de formació de traductors del català a l'hebreu... I regelleixo el missatge de condol que acabo de rebre de l'Institut per a la traducció de la literatura hebrea, que em confirma el compromís personal que ella posava en la seva feina: durant les vacances estava començant a traduir la poeta israeliana Agi Mishol.

Yael Langella morí l'onze de gener, durant uns dies de vacances a Lisboa amb el seu company sentimental, el pintor Uwe Geest. Hi havien anat perquè els acollia una amiga a casa de qui Yael podia dedicar la meitat del dia a enllestir la traducció de l'Elogi de la desobediència, el llibre que Rony Brauman y Eyal Sivan van escriure abans de la filmació d'Un especialista, la pel·lícula construïda a partir de les imatges del judici a Adolf Eichmann, i empeltada de les reflexions d'Hannah Arendt. Yael morí d'accident: fent uns passos enrere per enquadrar millor una fotografia, caigué per un esvoranc de set metres. Un accident de cotxe havia destruït la protecció en un revolt d'un dels costeruts carrers de Lisboa, i la destrossa no havia estat ni arreglada ni degudament senyalitzada. Des del febrer de 2006 Yael Langella treballava al programa de traduccions de l'Institut Ramon Llull, i els seus companys hem sentit, barrejats, el dol per la seva mort i l'agraïment per haver pogut treballar al seu costat. Perquè parlem d'algú que era veritable regal per la nostra tasca: no només parlava i traduïa deu llengües, no només tenia al cap la literatura catalana i la presentava situant-la en un marc europeu, sinó que la seva tendresa, l'amabilitat en el tracte i el compromís ètic en la feina donaven al nostre equip solidesa. Teníem entre nosaltres un testimoni d'allò que aspirava a ser l'Institut Ramon Llull.

Calendari de Shepherdes, 1556

Yel Langella havia dedicat molt del seu temps al comitè d'escriptors empresonats del Centre Català del PEN. Ella va ser una persona clau en les visites d'Anna Politkòvskaia a Barcelona, perquè, després del cansament que provoca l'esforç de comunicar-se en anglès o la traducció intercalada en conferències i en converses, totes podien parlar en la confiança que els donava la llengua comuna. Sempre recordaré que va ser ella qui em trucà, només unes hores després que el crim fos comès a Moscou, per donar-me la notícia de l'assassinat d'Anna Politkòvskaia: la seva desolació, la seva veu de revolta, l'immediat sobreposar-se per buscar unes paraules de consolació. Als calaixos de la seva taula de treball, a més a més d'un poemari inèdit, Yael deixà una antologia de textos d'Anna Politkòvskaia que estava enllestint per al PEN.

Yael era una magnífica poeta, sempre a cavall de dues llengües. Als "Jardins de Salamanca" s'hi troba el seu poemari Retorn a Dahme, traduït per ella mateixa de l'hebreu. El Caè Central li havia publicat un punyent ofici de tenebres, Unbekannter Dichter. El passat juliol, en un recital poètic, vaig poder sentir com llegia un bell poema dedicat a John Berger on s'alternaven els versos en català i en francès.

L'endemà de la mort, l'Arnau Pons em va dir: "Era la nostra Rut." Com més hi penso, més encertada trobo la imatge. I no només perquè, en hebreu, el sentit immediat de Rut és "Amiga". Amb Arnau Pons, Yael Langella había traduït Hélène Cixous i Poesia contra poesia, l'obra cabdall de Jean Bollack sobre la poesia de Celan. Certament, el personatge de la Rut bíblica és extraordinari: ella és l'estrangera (una moabita) que per amistat abandona el seu poble i permet que en el poble d'Israel sigui transmesa, de generació en generació, la gràcia (Rut diu a Noemí: "El teu poble serà el meu poble / i el teu Déu serà el meu Déu"). És una bella figura per a les persones com Yael, que fan de la traducció el motor de la seva vida. La millor traducció és la que ni es percep: per això són persones humils, discretes, gens protagonistes; però la seva feina callada és insubstituible. Efectivament, Yael Langella és la jueva que, amb el seu pacient treball de traductora, ha enriquit la literatura catalana, l'ha fet conèixer i ha donat raó del sentit que tenia dedicar la pròpia vida a traduir-hi.

TORNER, Carles. "En record de Yael Langella", article publicat en PEN Català el 26 de gener de 2007.

__________________________________________________

Pluja, vapor i velocitat, 1844

Joseph Mallord William Turner (c. 1775-1851)

Partir de la calitja, potser: una vaporosa absència de marques que ho deixa tot obert, perquè està absolutament tancada. La tela blanca, cal obrir-la, penetrar-hi, empassar-se’n el buit primigeni, digerir-ne l’espai verge, guanyar-se la seva complicitat. Cal fer-se’n íntim. De vegades, t’engoleix com ho faria un forat negre, de vegades t’expulsa del seu camp d’atracció i cal vèncer amb matèria ben real la seva antimatèria psicològica.

[...] No és cap paisatge, allò que has creat, no és cap història. No n’hem de resseguir el fil ni intentar de comprendre-ho. És una invitació a viatjar només, a encetar un recorregut que cadascun de nosaltres viurà amb els ulls del moment, amb les emocions que l’habiten. Mentrestant, tu el creador, tu, el mestre de l’obra, amb cada traç, camines unes passes dins el misteri de tu mateix, una llàntia a la mà.

LANGELLA, Yael. "Del cel cau com una pluja: gènesi d'un quadre d'Uwe Geest" [versió íntegra], en Barcelona Review, n.º 47, març-abril de 2005.