Grup d'Estudi de la Traducció Catalana Contemporània

  

En el seu origen, cap al 1993, la formació d'aquest grup de recerca va respondre a la necessitat de coordinació del professorat que exercia la docència en matèries de traducció a la llengua catalana. Per aquesta raó, va adoptar la sigla TRADCAT com a denominació col·lectiva d'ús intern.
Al llarg dels anys van aparèixer diverses obres de professors i professores integrats dins del grup, com l'antologia Cent anys de traducció al català (Vic: Eumo, 1998); es van incorporar aquests temes als cursos de doctorat, i s'han anat desenvolupant diferents línies de recerca que han tingut un pes considerable al si del Departament de Traducció i d'Interpretació. Assenyalarem particularment els estudis sobre subtitulació, el Diccionari de traductors, l'elaboració de dossiers sobre alfabets no llatins, etc.

Cap al 2000-2001, el grup va sol·licitar el canvi del nom TRADCAT pel de TRELLAT i el reconeixement com a ANE (Autorització de Nom Específic), que li va ser concedit. Aquest canvi va sorgir de la necessitat de buscar un nom que identifiqués el grup a l’exterior i es va adoptar el nom de TRELLAT.

El curs 2002-03 una bona part d’aquest grup va formar la comissió de la Càtedra de Traducció Jordi Arbonès, creada a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, amb la finalitat de vetllar per l’estudi i la difusió de la tasca d’aquest prolífic traductor i, en general, de la traducció literària al català.

Finalment, el 2010 els integrants de la Càtedra Jordi Arbonès, amb la incorporació de nous membres, van demanar constituir-se com a grup de recerca amb el nom de GETCC (Grup d'Estudi de la Traducció Catalana Contemporània). El grup va ser reconegut com a emergent i va rebre un ajut SGR.

Els seus integrants són fonamentalment personal docent i investigador de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobretot del Departament de Traducció i d'Interpretació.
  
Línies de recerca:
  1. Investigació i difusió del patrimoni de les traduccions en circumstàncies especialment adverses: el franquisme i l’exili.
  2. Investigació i difusió del patrimoni de les traduccions de 1975 ençà (molt poc explorat fins ara).
  3. Estudi de la traducció catalana contemporània des de perspectives teòriques, lingüístiques i sociolingüístiques.

(c) GETCC

Los principios de lord Woodhouselee


 


PEGENAUTE RODRÍGUEZ, Luis. "Alexander Fraser Tytler y su ensayo sobre los principios de la traducción" [artículo íntegro], en Hyeronimus, núm. 3, 1996 (nótese que en la versión PDF existe un error de composición: las páginas 25 y 26 deberían aparecer en orden inverso).

TYTLER, Alexander Fraser. Essay on the Principles of Translation, Londres/Nueva York: J. M. Dent & Co. / E. P. Dutton &Co., 1907 [versión original en línea].

Res de nou sota el cel

Ben sei que non hai nada
Novo en baixo d'o ceo,
Qu'antes outros pensaron
As cousas qu'ora eu penso.

E ben, ¿para qu'escribo?
E ben, por qu'así semos,
Relox que repetimos
Eternamente o mesmo.

Rosalía de Castro
"Vaguedás II", en Follas Novas (1880)



Sé molt bé que no hi ha 
res de nou sota el cel,
que abans altres pensaren 
les coses que ara jo penso.

Així doncs, per què escric?
Doncs bé, perqué així som,
rellotges que repetim 
eternament el mateix jorn.

@enedelate

ATLAS: 30es Assises de la traduction littéraire

Sindbad, Ulysse, Robinson, les grandes naufragés


Nommer les mers? Pas si simple..., conférence inaugurale de Philippe Pelletier:

Table ronde Sindbad, Ulysse, Robinson, les grandes naufragés, avec le romancier Pierre Senges et les traducteurs Pierre Judet de la Cumbe, Evangelia Stead et Françoise du Sorbier:

Què trist que s'ha tornat el món!

© Aeronoticiario SCQ
via El Correo Gallego, 2017

Què trist que s'ha tornat el món!
Ai, onsevulga que vagi
només amargors contemplo
que infonen negra paüra,
només plors i gemecs
que no troben compassió...
Què trist que s'ha tornat el món!
Què trist el trobo jo! 

@enedelate

***

¡Cuán triste se ha vuelto el mundo!



¡Ah!, por do quiera que voy


sólo amarguras contemplo,


que infunden negro pavor,


sólo llantos y gemidos


que no encuentran compasión...


¡Qué triste se ha vuelto el mundo!


¡Qué triste le encuentro yo!...

Rosalía de Castro
A mi madre (1863)

El fracaso de la traducción

Entrevista del periodista Nicolás Rojas Inostroza al traductor y filósofo Andrés Claro, autor de los libros Kirigirisu y Las vasijas quebradas.