Herta Müller, Nobel de Literatura 2009

A escritora xermano-romanesa Herta Müller, "quen, coa concentración da poesía e a obxectividade da prosa, debuxa as paisaxes do desamparo", obtivo o Premio Nobel de Literatura 2009, segundo informou hoxe a Academia Sueca.

Segundo o comunicado da academia, Müller naceu o 17 de agosto de 1953 na localidade xermano falante de Nitzkydorf, en Banat, Romanía. Os seus pais pertencían á minoría xermanófona de Romanía e o seu pai serviu durante a Segunda Guerra Mundial nas Waffen-SS. "Moitos alemáns de Romanía foron deportados á Unión Soviética en 1945 e a nai de Herta Müller figura entre eles", sinala o texto.

Pasou cinco anos nun campo de traballo en Ucraína, por entón pertencente á Unión Soviética. "Esta foi a razón de que Herta Müller, moito máis tarde, describise o exilio dos alemáns de Romanía na URSS na súa obra Atemschaukel (2009)", continúa o comunicado.


 Faisán macho e faisán femia na maleza, 1927
Archibald Thorburn (1860-1935)

Herta Müller estudou literatura alemá e romanesa entre 1973 e 1976 na Universidade romanesa de Timisoara. Durante este tempo tivo contacto con Aktionsgruppe Banat, un círculo de novos escritores de fala alemá que se opuña á ditadura de Nicolae Ceaucescu e buscaba liberdade de expresión. Logo de terminar os seus estudos, traballou como tradutora nunha fábrica de maquinaria entre 1977 e 1979. Despedírona cando se negou a cooperar coa policía secreta e actuar como informante. Despois do despedimento foi obxecto de acoso por parte da Securitate.

A galardoada, segundo a Academia sueca, debutou como escritora coa colección de relatos Niederungen (1982, traducido en 1990 en castelán como En tierras bajas), que foi censurada en Romanía. Dous anos máis tarde publicouse unha versión non censurada desta colección de contos en Alemaña e o mesmo ano apareceu Drückender Tango en Romanía. En 1986 publicou Der Mensch ist ein großer Fasan auf der Welt, que foi traducida ao galego por Xerais como O home é un grande faisán no mundo en 2001, dentro da colección As literatas.

"Nestas dúas obras, retrata Herta Müller a vida nun pequeno pobo xermano falante e a corrupción, a intolerancia e a opresión que nel atopa", afirma a academia. "Por mor diso sufriu a crítica da prensa nacional ao mesmo tempo que tivo unha acollida moi positiva nos medios de comunicación de fala alemá no exterior", prosegue. Debido ás súas críticas públicas á ditadura romanesa "castigoulla coa prohibición de publicar no seu país". No ano 1987 emigrou xunto co seu marido, o escritor Richard Wagner.
Fonte: Xornal.com

___________________________________

"Dibuixa el desamparament"
Herta Müller, "qui, amb la concentració de la poesia i l'objectivitat de la prosa, dibuixa els paisatges del desemparament", ha obtingut el guardó.

Segons el comunicat de l'acadèmia, Müller va néixer el 17 d'agost de 1953 a la localitat germanoparlant de Nitzkydorf, a Banat, Romania. Els seus pares pertanyien a la minoria germanòfona de Romania i el seu pare va servir durant la Segona Guerra Mundial a les Waffen-SS. "Molts alemanys de Romania van ser deportats a la Unió Soviètica el 1945 i la mare de Herta Müller figura entre aquestes", assenyala el text.
Va passar cinc anys en un camp de treball a Ucraïna, aleshores pertanyent a la Unió Soviètica. "Aquesta va ser la raó que Herta Müller, molt més tard, descrivís l'exili dels alemanys de Romania a l'URSS en la seva obra 'Atemschaukel' (2009)", continua el comunicat.
Herta Müller va estudiar literatura alemanya i romanesa entre 1973 i 1976 a la Universitat romanesa de Timisoara. Durant aquest temps va tenir contacte amb Aktionsgruppe Banat, un cercle de joves escriptors de parla alemanya que s'oposava a la dictadura de Nicolae Ceausescu i buscava llibertat d'expressió. Després d'acabar els seus estudis, va treballar com a traductora en una fàbrica de maquinària entre 1977 i 1979. La van acomiadar quan es va negar a cooperar amb la policia secreta i actuar com a informant. Després de l'acomiadament va ser objecte de persecució per part de la Securitate.
La guardonada, segons l'Acadèmia sueca, va debutar com a escriptora amb la col·lecció de relats Niederungen (1982, traduït en 1990 en castellà com En tierras bajas) que va ser censurada a Romania. Dos anys més tard es va publicar una versió no censurada d'aquesta col·lecció de contes a Alemanya i el mateix any va aparèixer Drückender Tango a Romania.



"En aquestes dues obres, retrata Herta Müller la vida en un petit poble germanoparlant i la corrupció, la intolerància i l'opressió que s'hi troba", afirma l'acadèmia. "A causa d'això va patir la crítica de la premsa nacional al mateix temps que va tenir una acollida molt positiva en els mitjans de comunicació de parla alemanya a l'exterior", prossegueix. A causa de les seves crítiques públiques a la dictadura romanesa "se la va castigar amb la prohibició de publicar al seu país". L'any 1987 va emigrar juntament amb el seu marit, l'escriptor Richard Wagner.
Les novel·les Der Fuchs war damals schon der Jäger (1992; La piel del zorro, 1996), Herztier (1994; La bestia del corazón,1997) i Heute wär ich mir lieber nicht begegnet (1997) "proporcionen amb els seus treballats detalls una imatge de la vida quotidiana en una dictadura estancada", afirma el comunicat.
Herta Müller va exercir el càrrec de docent convidada, entre d'altres, en les universitats de Paderborn, Warwick, Hamburg, Swansea, Gainsville (Florida), Kassel, Göttingen, Tübingen i Zuric. Actualment viu a Berlín. És membre des de 1995 de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung a Darmstadt.
Les obres de Müller traduïdes al castellà, segons l'Acadèmia Sueca, són  En tierras bajas (Siruela, 1990), El hombre es un gran faisán en el mundo (Siruela, 1992), La piel del zorro (Plaza & Janés, 1996) i La bestia del corazón (Mondadori, 1997).
Font: Europapress.cat