Carles Riba en castellà

Abans del 1939, Riba ja era un poeta reconegut no solament a Catalunya sinó a tota la península, però d'obra escassa. [...] Potser per això, i també per raons d'ordre històric --la II República, recordem-ho, tant sols va durar cinc anys, molt turbulents--, no hi ha cap traducció de la seva obra en aquest període. A més, els intel·lectuals espanyols de l'època encara no gaudien tal vegada d'un mínim de perspectiva per valorar el fenòmen d'una literatura catalana que, havent deixat enrera els tempteigs decimonònics, se'ls oferia, ja aleshores, com un fruit madur, ric i divers. D'altre banda, aquells que van interessar-s'hi, immergits en el cosmopolitisme cultural i psicològic de l'Europa de les entreguerres, acostumaven a fer-ho d'una manera directa --sense doblatge, si se'm permet el manlleu. Cal recordar, a tall d'exemple, les paraules d'elogi que Jorge Guillén va trametre a Riba després de llegir el segon llibre d'Estances.

La Poesia mística, 1896.
© Edmond Aman-Jean

Les primeres traduccions, en canvi, van arribar en un context polític i cultural ben diferent, el d'una Espanya que als anys cinquanta, després de trabucar la mà ferma del sentinella d'Occident per una solidesa plàcida a l'ampara d'Eisenhower i del reconeixement de l'ONU, es permetia alguna condescendència vers aquella literatura catalana que, finida la guerra, era tinguida literalment per "anti-Española". Hi havia, a més, una nova generació d'escriptors que volia apropar-se a aquelles lletres perseguides i ignorades, sovint demonitzades, amb més o menys rigor, durant una dècada llarga. Amb tot, l'escenari psicològic ja no era el de dues dècades enrera. La literatura catalana s'havia convertit en una "cosa altra", força llunyana. I si Jorge Guillén (o Lorca, Alberti i tants altres) llegia Riba en català, ara, en canvi, la traducció esdevenia necessària, una traducció que, alhora, comportava en molts casos una forma de reconeixement i fins i tot d'homenatge.

* * *

Al capdavall, "en tota traducció hi ha servitud i grandesa". Ho va deixar escrit Carles Riba, "el traductor màxim i el mestre dels traductors".

BACARDÍ, Montserrat. "Les traduccions al castellà de la poesia de Carles Riba" [versió íntegra], en Transferència Cultural i Traducció Literària. Actes del II Congrés Internacional sobre Traducció, Universitat Autònoma de Barcelona, 1994.