La pedra

A pedra

Pídeme fillos, loba,
para atalos
ao longo atardecer da túa morte
interminábel.
Pídeme fillos
pra o crime
da túa espada sempre victoriosa.
Dame en troques silencio,
dame cárcel
e medo.
Escuréceme a vida,
amarguéxame o tempo,
impúdica candonga que te deches
á lúbrica paixón dos poderosos.
Pídeme fillos,
brazos,
pernas,
ollos.
Amóleceme,
esmágame,
trípame.
Fai de min un escravo,
unha cousa que chore cinza.

Mais o meu corazón
non será nunca teu,
rameira sanguiñenta
vendida ao ouro
dos que mandan.

FERREIRO, Celso Emílio. En Longa noite de pedra.

________________________________

La pedra*

Demana'm fills, lloba,
per lligar-los
al llarg capvespre de la teva mort
interminable.
Demana'm fills
per al crim
de la teva espasa sempre victoriosa.
Dóna'm a canvi silenci,
dóna'm presó
i por.
Enfosqueix-me la vida,
amarga'm el temps,
impúdica gallofa que t'has lliurat
a la lúbrica passió dels poderosos.
Demana'm fills,
braços,
cames,
ulls.
Estova'm,
aixafa'm,
trepitja'm.
Fes de mi un esclau,
quelcom que plori cendra.

Però el meu cor
mai no serà teu,
bagassa sanguinària
venuda a l'or
de qui mana.

* Entre línies, es pot llegir una referència vetllada a la famosa "Ley de Protección familiar" del règim franquista.