Lliurement

Nosaltres volíem lliurement
menjar el pa de cada dia. Lliurement
mossegar-lo, mastegar-lo, digerir-lo sense por,
lliurement parlant, cantant a les ribes
dels rius que caminen cap al mar lliure.
Lliurement, lliurement,
nosaltres volíem només
ser lliurement homes, ser estels,
ser guspires de la gran foguera del món,
ser formigues, ocells, nins,
en aquesta arca de Noè en què voguem.
Nosaltres volíem lliurement somriure,
parlar-li a Déu amb el vent que passa
-amb el llarg vent de les planes i dels boscos-
sense temença, sense foscors, sense cadenes,
sense pecat, lliurement, lliurement,
com l'aire de l'alba i de les escumes.
Com el vent.
Però aquest nostre amor difícil va trencar-se
-vidre de somni fràgil-
en un penyal de crits 
i ara ja només som ombres.

@enedelate



LIBREMENTE

Nós queriamos libremente
comer o pan de cada dia. Libremente
mordelo, masticalo, dixerilo sin medo,
libremente falando, cantando nas orelas
dos ríos que camiñan pra o mar libre.
Libremente, libremente,
nós queriamos somente
ser libremente homes, ser estrelas,
ser faíscas da grande fogueira do mundo,
ser formigas, paxaros, miniños,
nesta arca de Noé na que bogamos.
Nós queriamos libremente surrir,
falarlle a Dios no vento que pasa
-no longo vento das chairas e dos bosques-
sin temor, sin negruras, sin cadeas,
sin pecado, libremente, libremente,
coma o aire do mencer e das escumas.
Coma o vento.
Mais iste noso amor difícil rompeuse
-vidro de soño fráxil-
nun rochedo de berros
e agora non somos máis que sombras.

Celso Emilio Ferreiro