L'odissea de Feliu Formosa

Feliu Formosa és home de lletres amb teatre, amb molt de teatre. Al llarg de la seva guardonada trajectòria professional ha traduït poesia, novel·la i teatre de l'alemany al català i a l'espanyol, donant veu a autors de la talla de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Anton Txékhov, Goethe, Georg Trakl, Thomas Mann, Herman Hesse, Franz Kafka, Heinrich von Kleist, Peter Weiss i Lessing, entre molts d'altres. En un article aparegut enguany al número 19 de la revista Quaderns parla així de la seva aventura germànica:

Un dels aspectes amb els quals em sento implicat i que ha presidit el meu treball ha estat el de la traducció de textos literaris alemanys al català. El món cultural germànic ha estat objecte de la predilecció de molts dels nostres intel·lectuals i artistes, escriptors i poetes, des de Joan Maragall, traductor de Goethe, passant per Carles Riba, que tradueix Hölderlin i Rilke, fins a Joan Vinyoli, traductor de Rilke i Nietzsche. He esmentat tres personalitats molt rellevants dins la nostra literatura. Podria afegir-hi sens dubte molts més noms, pertanyents a èpoques posteriors i a l'actualitat. Ens trobem davant una tradició traductora d'una gran importància, de la qual modestament he volgut sentir-me continuador.

El meu primer contacte amb la cultura alemanya es va produir gràcies a una persona a la qual vull dedicar un primer record i un agraït homenatge. Es tracta del professor Felix Theodor Schnitzler, primer lector d'alemany de la Universitat barcelonina a mitjans dels anys 50 i primer director del que en aquell moment es va anomenar Deutsches Kulturinstitut, després Goethe Institut. Amb el professor Schnitzler em va unir una gran amistat, i conservo una breu antologia de l'obra poètica de Georg Trakl, editada per Insel Verlag, que ell em va regalar. Va ser el primer llibre alemany que vaig posseir. Gràcies al professor Schnitzler, vaig poder residir durant quinze mesos a Heidelberg, on vaig fer de professor substitut al Dolmetscher Institut d'aquella ciutat entre l'any 1959 i el 1960.

Parlo d'una època marcada per la censura franquista, per l'opressió i l'intent d'ofegar qualsevol manifestació literària catalana. Malgrat tot, la nostra literatura havia iniciat una lenta recuperació després que la prohibició total d'expressar-se en català s'afluixés en acabar la Segona Guerra Mundial. [...] Cal dir, però, que la lectura de textos alemanys, majoritàriament en traducció castellana, feia algun temps que m'ocupava. I entre les moltes activitats culturals organitzades dins les aules universitàries, em sembla significativa la lectura dramatitzada d'una de les peces didàctiques de Bertolt Brecht, Die Ausnahme und die Regel, que vaig traduir i dirigir l'any 1958. El meu interès pel teatre alemany, entre Lessing i Büchner, venia d'enrere. I el meu contacte amb Brecht, el vaig establir per mitjà de traduccions publicades per editorials argentines.

[...] Posteriorment, he traduït textos de Brecht per a altres espectacles, com també un parell d'antologies de la poesia brechtiana i alguns dels seus textos teòrics, abans d'encarregar-me de la coordinació del seu teatre complet en quatre volums i amb onze traductors entre els anys 1998 i 2005.

Amb el professor Artur Quintana, que ha residit molts anys a Speyer i que ha exercit una tasca importantíssima com a traductor de textos alemanys, vam col·laborar en la realització d'una antologia de poesia alemanya que vam titular A la paret escrit amb guix (Auf der Mauer steht mit Kreide), poesia alemanya de combat, que conté poemes de vint-i-sis poetes, des de Herman Hesse fins a Hans Magnus Enzensberger, passant per Trakl, Brecht, Becher, Huchel, Celan, Bachmann, Hermlin, Eich i d'altres. D'aquest treball és important remarcar-ne dos fets: d'una banda es donaven a conèixer una sèrie de poetes que mai no havien estat traduïts al català, i d'altra banda era el primer volum de traduccions de poesia al català que contenia l'original alemany al costat de les traduccions des de la fi de la Guerra Civil.

Aquestes actvitats van coincidir amb la pràctica de la traducció a l'espanyol de diversos textos per a editorials de Barcelona. Per no estendre'm excessivament, citaré alguns dels autors traduïts entre el 1965 i el 1980: Peter Weiss, Böll, Roth, Musil, Kleist, Hölderlin, Havemann, Kafka, Rilke, Martin Walser, Handke i altres.

[...] Aproximadament a partir del 1972, vaig anar concentrant-me en la traducció de textos teatrals en català, principalment per encàrrec de companyies. [...] Un dels treballs més estimulants d'aquesta etapa va ser per a mi la traducció de diversos textos del cabaretista Karl Valentin, que va comportar la necessitat d'incorporar al català la peculiaritat del llenguatge del còmic muniquès, ple de jocs de paraules i de girs populars que calia adaptar i fer creïbles en la llengua d'arribada.

[...] A l'Institut del Teatre de Barcelona, hi he treballat des de l'any 1975 fins al 2000; vaig alternar, doncs, el meu treball docent amb la traducció i la interpretació teatral. [...] La meva última experiència amb el teatre brechtià va ser la traducció a l'espanyol de l'òpera Mahagonny per al Teatro Español de Madrid. Per desgràcia, la Fundació Kurt Weill va interrompre les representacions perquè va considerar que no respectava el caràcter operístic de l'obra, una decisió que em va semblar discutible i que va comportar a més la suspensió d'un espectacle que, entre l'orquestra, el cor i els protagonistes, reunia més de setanta persones en un magnífic escenari.

[...] Després de sobreviure als anys foscos de la dictadura franquista, durant els últims anys ha augmentat considerablement la producció cultural i literària catalana. [...] La nòmina de novel·listes, poetes i dramaturgs és abundant, i la difusió fora de les nostres fronteres, i molt especialment a Alemanya, resulta força satisfactòria i esperançadora. Aquest fet innegable contrasta amb la precària situació de la llengua pel que fa a l'ús social. El país, la seva llengua i la seva cultura viuen en aquests moments una situació de lluita per la supervivència que molt sovint topa amb la incomprensió, la ignorància, l'agressivitat i les mesures constants per a minimitzar-la que provenen de la resta de l'Estat. Durant l'època franquista existia una lluita global contra un règim dictatorial, una lluita ben diferent de la situació actual. No existia, o potser no notàvem, l'existència de l'actual animadversió contra Catalunya i el seu desig i la seva necessitat d'afirmar-se com a nació. En aquest sentit, l'Institut d'Estudis Catalans, la nostra acadèmia de ciències i humanitats, ha fet una declaració de la que cito un breu fragment: "la comunitat de llengua i cultura catalanes constituex, amb tota evidència, una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s'inscriu, i tambe en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides". I més avall afegeix: "Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres".

FORMOSA, Feliu. "La meva experiència com a traductor de textos literaris alemanys" [versió íntegra], en Quaderns 19, 2012, pp. 367-371.