Entrevista a Ko Tazawa

Ko Tazawa va nèixer l'any 1953 a Yokohama, Japó. Es va doctorar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. És catedràtic del Departament d'Estudis Interculturals de la Universitat Hosei, Tòquio. L'any 2003 va ser distinguit amb la Creu de Sant Jordi.

Ha traduït al japonès Camí de sirga de Jesús Moncada, Pell freda d'Albert Sánchez Piñol i també una antologia de contes amb textos de Quim Monzó, Montserrat Roig, Joan Perucho, Sergi Pàmies, Manuel de Pedrolo entre d'altres. És també el traductor de la versió completa de Tirant lo Blanch al japonès.

Amb Joaquim Pijoan ha traduït l'obra La remor de les onades de Yukio Mishima (Barcelona, Ara Llibres, 2008) del japonès al català.

Ko Tazawa ha completat la traducció de Tirant lo Blanch en japonès gairebé coincidint amb la celebració de la Fira de Frankfurt l'octubre de 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d'honor. La traducció d'aquesta obra representa una de les fites de la seva carrera com a catalanòfil. Quan va llegir la novel·la, fa gairebé vint anys, feia poc que havia començat a aprendre el català. Per completar la traducció va necessitar set anys de dedicació.

La traducció parteix de l'edició de Martí de Riquer, tot i que també va estudiar traduccions castellanes antigues i actuals i d'altres angleses i franceses. Per la traducció va poder comptar amb la col·laboració de l'escriptor Josep Navarro Santaeulàlia.

Tirant es va publicar a l'editorial Iwanami Shoten Publisher, una de les cases més prestigioses en la publicació d'obres de la literatura universal al Japó. L'edició ha rebut una subvenció de l'Institut Ramon Llul.

A més de traductor, Ko Tazawa és autor de diverses obres en japonès i en català de caire acadèmic com ara Introducció a la gramàtica catalana, Diccionari català-japonès, Diccionari català-japonès.

Ha publicat també algunes obres de divulgació, com ara Catalunya i un japonès (La Campana), Cartes a Yu i Kei (La Campana), En Yu i en Kei tornen al Japó (La Galera) i Cuina japonesa a Catalunya (La Columna).

Font: Pen català

Pintura del temple Ishiyama, 1805
Tani Buncho (1763-1841)

Va arribar a Barcelona l'any 1979 per aprendre castellà. Catalunya el va captivar i, vint anys més tard, es va doctorar en filologia catalana.

L'any 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca d'agermanament entre les cultures japonesa i catalana (el govern japonès l'acaba de premiar pel mateix motiu) i l'any 2007 es va publicar la seva traducció al japonès de Tirant lo Blanc, a la qual hi va dedicar una dècada. També ha traduït a aquest idioma obres d'Albert Sánchez Piñol i Jesús Moncada.

Ko Tozawa explica, per email i des del Japó, els seus sentiments cap a la cultura catalana.

-D'on sorgeix la seva relació amb la cultura catalana?
-La primera trobada amb Catalunya va ser purament casual. Al banc japonès on treballava em van enviar com a becari a Barcelona perquè aprengués... el castellà!. Era l'any 1979, l'època de l'Estatut de Catalunya. L'ambient  eufòric de Barcelona d'aleshores em va quedar clavat. Això em va influir decisivament quan vaig canviar la vida de banquer per la d'investigador acadèmic.

-Al Japó hi ha molta admiració per Gaudí. El primer que va fer en venir a Barcelona va ser anar a veure la Sagrada Família?
-Vaig arribar a Catalunya sense saber res de castellà. Havia d'incorporar-me a l'oficina de Madrid al cap de mig any. Vaig estudiar molt. No tenia temps per fer turisme... No recordo la meva primera impressió de la Sagrada Família.

-Què és el que més li agrada de Catalunya?
-La gent. Són més discrets que la gent de les altres parts d"Espanya.

-Quant de temps va trigar en aprendre el català?
-Depèn de què signifiqui "aprendre el català". Vaig trigar un parell d"anys en arribar a saber defensar-me més o menys en català, perquè ja sabia bastant bé el castellà i el francès. Ara, si em demanen si domino el català, diré que encara em falta molt. Encara faig molts errors que em causen vergonya.

-Què és el més difícil de la llengua catalana?
-Un japonès ha de canviar de xip a l'hora d'aprendre el català perquè la seva lògica és totalment diferent de la del japonès. Aquesta és la dificultat més gran, tot i que passa el mateix a l'hora d"aprendre altres llengües occidentals.

-Un català podria aprendre japonès en el mateix període de temps?
-Gramaticalment, sí. El que passa és que l'escriptura és la barrera que no té un japonès que tracta d"aprendre el català. Es pot trigar més en dominar l'escriptura japonesa.

-Està creixent l'interés pel japonès?
-Vaig ser el primer professor del japonès de l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB. No sé com deu estar ara la secció, però el cert és que cada vegada hi ha més interés pel japonès gràcies a manga japonès.

-Creu que la llengua catalana sobreviurà o desapareixerà a causa de la globalització?
-Això equivaldria a preguntar si el poble català sobreviurà o no. Un poble sense llengua pròpia no seria un poble. S'ha de mantenir viu el català a tota costa.

-Ha traduït Tirant lo Blanc al japonès. Què significa per vostè aquest llibre?
-Era una fita de la meva vida. Va ser una tasca difícil, però no excessivament. El temps i el lloc de la novel·la són molt distants d"on som ara els japonesos, però el contingut no és difícil de comprendre. Tot al contrari, hi ha moltes coses interessants i divertides i aquesta és la força d"una obra mestra clàssica: que superi el temps i la distància. Vaig trigar uns deu anys en acabar de traduir-la.

-Els diccionaris català – japonès i japonès-català li van costar gaire de fer?
-Són diccionaris per als japonesparlants. Vaig trigar uns deu anys en fer-los. Són diccionaris molt cars, de poc tiratge i per a les biblioteques, més aviat. Ara estic preparant una versió popular.

-És cert allò de "traduttore, tradittore"? És a dir, hi ha paraules de cada llengua amb matisos intraduïbles?
-La traducció entre el japonès i una llengua occidental és totalment diferent de la traducció entre dues llengües occidentals. En la primera, primer s'ha de desconstruir tot el contingut de l"obra i crear una obra en japonés de nou, per dir-ho així.

-També ha traduït llibres moderns com La Pell freda, d'Albert Sánchez Piñol. Quina acollida tenen al Japó?
-Hauria pogut ser un èxit al Japó. Tots els amics que l'han llegida m"han dit que és interessantíssima. Però en realitat no ha tingut cap acollida. No entenc el per què.

-Haruki Murakami ha ajudat a popularitzar la literatura japonesa. Li agrada?
M'agrada molt. La seva última novel·la 1Q84 és boníssima també. Hi ha molts escriptors japonesos pràcticament desconeguts a Catalunya. Espero que hi hagi més editorials que tinguin interés per la traducció de la literatura japonesa. Ha llegit la meva traducció catalana de La remor de les onades de Mishima? És una novel·la molt bona.

-Quin és el seu autor català preferit?
-Ferran Torrent m'agrada molt.

-A Catalunya coneixem la cultura japonesa o només els tòpics: treballen moltes hores, els agrada molt la tecnologia i són molt educats?
-Ja sap que aquests mites ja no són vàlids. Ara som uns orientals desorientats, com ha descrit molt bé en Mikimoto.

-Té un llibre, de l'any 2000, titulat La cuina japonesa a Catalunya. A Barcelona es menja bon menjar japonès o també hi ha molts falsos japonesos que aprofiten que està de moda?
-Malauradament, he sentit dir que hi ha molts restaurants japonesos falsos. Però entre plats japonesos falsos o inventats, pot haver-n'hi de bons. Per què no? Això seria una nova internacionalització de la cuina japonesa.

-Ha seguit el fitxatge de Nakamura per l'Espanyol?
-Sí. Per casualitat, havia traduït un reportatge sobre la seva vida a Escòcia. No sóc gens futbolista, però ara que és a Catalunya seguiré la seva trajectòria. Espero que sigui un altre Gaudí que atregui l"interés dels japonesos cap a Catalunya.

ALBARRÁN BUGIÉ, J. "Els japonesos som uns orientals desorientats", publicat a La Vanguardia el 07/08/2009.