Una set...


 Xa nin rencor nin desprezo
Xa nin temor de mudanzas, 
Tan só un-ha sede... un-ha sede, 
D'un non sei qué, que me mata.
Rios da vida, ¿onde estades?
Aire! qu'ó aire me falta.

Qué ves n'ese fondo escuro?
Qué ves que tembras e calas?
Non vexo! Miro, cal mira,
Un cego á luz d'o sol crara.
E vou caer alí en donde 
Nunca ó que cai se levanta.

Rosalía de Castro
"Vaguedás XIII", en Follas Novas (1880)

* * *

Ja ni rancor ni menyspreu,
ja ni temença de canvis,
només una set... una set,
d'un no sé què, que em mata.
Rius de la vida, on sou?
Aire!, que l'aire em manca.

Què veus en aquella foscor?
Què hi veus que tremoles i calles?
No hi veig! Miro, com mira,
un cec a la llum del sol clara.
I vaig a caure allà on
a qui hi cau ja mai no se l'alça.
                                                 @enedelate