Transcripció catalana dels noms propis egipcis

Si per a qualsevol llengua moderna la transcripció dels noms egipcis planteja problemes difícils de resoldre, en el cas del català aquests problemes s'agreugen de manera considerable per tot un seguit de raons més o menys complexes. La qüestió és, en tot cas, prou important com per què haguem cregut obligat plantejar-la i intentar donar unes primeres pautes de possible resolució ja en aquest primer número del Butlletí de la Societat Catalana d'Egiptologia.

Fa uns pocs anys (1987) un de nosaltres ja va publicar un article sobre la problemàtica de la transcripció al castellà dels noms propis egipcis, article en el que vam exposar en detall tota la qüestió i que ens estalviarà ara de repetir-la extensament. Hem de recomanar, per tant, la lectura de l'esmenat article a totes les persones interessades en el tema, ja que per tal de mirar de ser el més breus possibles aquí ens haurem de limitar a resumir aquells punts comuns a la problemàtica de la transcripció en general de l'egipci a una llengua moderna i que ja van quedar reflectits en aquell treball. Pel contrari, no tindrem més remei que extendre'ns en la problemàtica específica de la transcripció al català.

Cal, en primer lloc, prendre consciència que la qüestió no pot ser resolta de manera plenament satisfactòria per tot un seguit de raons objectives que podem enumerar i resumir de la següent manera: a) actualment, no sabem, ni podem saber, amb seguretat com pronunciaven els egipcis els seus noms propis; b) no existeix un sistema de transcripció unitari que permeti transcriure un nom propi escrit en jeroglífics -o en hieràtic o en demòtic- a qualsevol llengua moderna.

L'únic aspecte sobre el que els egiptòlegs de tot el món s'han posat més o menys d'acord és en la transliteració fonètica de les antigues escriptures egípcies a l'alfabet llatí mitjançant l'ajut de signes diacrítics. Però, deixant de banda altres problemes, cal dir que el sistema de transliteració ens redueix els noms propis -i qualsevol text egipci transliterat- a un rengle de consonants sense vocals i amb signes diacrítics del tot il·legible per tota persona no experta. El sistema de transliteració és, doncs, només utilitzable en treballs estrictament filològics. 

Ens hem de resignar, per tant, al fet que no hi ha -ni hi pot haver- un sistema de transcripció dels noms propis egipcis vàlid per a totes les llengües modernes, i això no només per manca de bases científiques mínimament sòlides sobre com es devien dir de debó en egipci aquells noms, sinó també perquè quan transcrivim ho fem a una llengua moderna precisa i només a aquesta llengua concreta. Això vol dir que els catalans no podem esperar que ens resolguin el problema els egiptòlegs estrangers, ja que com és lògic els egiptòlegs francesos -o francòfons- transcriuen només en francès, els anglesos en anglès, els alemanys en alemany i els italians en italià, per a mencionar només les quatre grans llengües egiptològiques internacionals. 

Plors per la mort del primogènit d'Egipte, 1877

Charles Sprague Pierce (1851-1914)

Això no vol dir, però, que els egiptòlegs de tot el món no s'hagin posat d'acord en un mínim de principis generals per a transcriure els noms propis egipcis. Aquests principis, exposats sistemàticament per Gardiner en un apèndix de la seva gramàtica, els podem resumir en els dos següents: a) quan disposem de transcripció grega coneguda serà aquesta la forma que utilitzarem; b) quan no disposem de transcripció grega, o bé aquesta s'allunya massa de la forma egípcia, o bé és clarament errònia, transcriurem el nom egipci de manera convencional i d'acord amb els criteris disponibles, siguin aquests de la mena que siguin.

Les discrepàncies venen sobre tot a l'hora de decidir quines són les transcripcions gregues que s'allunyen massa de les formes egípcies i quines no, així com a l'hora de transcriure convencionalment. El sistema que proposem aquí és sens dubte el més senzill i el que defensa Dumas amb les següents paraules que traduïm: "Eriçar els nostres llibres de signes diacrítics, que la major part de lectors no identifiquen, no serveix de res. Els especialistes retrobaran fàcilment la forma dels originals."

Sigui com sigui, són aquestes discrepàncies les que han originat les diferències de forma dels mateixos noms egipcis d'un autor a l'altre, diferències responsables de la perplexitat dels lectors. A aquestes dificultats, comunes a totes les llengües modernes, el català i el castellà han d'afegir les derivades de la manca de tradició egiptològica, responsables per la seva part de la proliferació de formes errònies escampades entre nosaltres per aficionats, diletants i traductors poc informats. El castellà, però, té de fa anys normalitzada la transcripció dels noms grecs gràcies al sistema de Fernández Galiano, i això va permetre que en l'article sobre la transcripció castellana no fos necessari insistir en les normes generals de transcripció del grec al castellà, essent suficient remetre al lector a l'obra de Fernández Galiano. Però en català no disposem encara d'una obra equivalent a la de Galiano, i a més a més hi ha discrepàncies entre institucions científiques. Per totes aquestes raons no tindrem més remei que extendre'ns en el pas de les formes gregues a les catalanes, justificant degudament alguns casos concrets. En canvi, pel que fa al pas de l'egipci al grec o directament al català, ens serà possible remetre'ns moltes vegades al treball sobre les transcripcions castellanes per tal d'abreujar la nostra argumentació.

No estarà de més recordar que el present no és el primer intent que fem de cara a la normalització de la transcripció dels noms propis egipcis al català. L'any 1979 una coneguda editorial va demanar a un de nosaltres (J. P.) que establís una llista de noms de l'antic Egipte en la seva forma catalana per a un petit diccionari enciclopèdic que estava preparant; aquella lista, però, no va ser tinguda en compte a l'hora de la veritat. Uns anys més tard, el 1986, el mateix d'entre nosaltres es va encarregar de l'adaptació del catàleg de l'exposició "Nofret-La Bella" al català, i va poder així aplicar per primera vegada en una obra impresa una normativa regularitzadora per a la transcripcio catalana dels noms propis egipcis. Finalment, un altre de nosaltres (C. P.) va impartir l'any 1991 un Curs Monogràfic a la nostra Societat Catalana d'Egiptologia sobre "La transcripció dels noms propis egipcis".

Podeu consultar les normes de transcripció i una llarga llista de noms propis egipcis ja transcrits a la versió íntegra d'aquest mateix article (v. infra).

PADRÓ PARCERISA, Josep i Concepció Pedrafita. "La transcripció catalana dels noms propis egipcis" [versió íntegra, pp. 4-11], en la Revista Nil, n.º 1. Barcelona, 1992.